Sinopsi: “Parlar de comunització és afirmar que la futura revolució no tindrà cap sentit emancipador ni possibilitat d’èxit llevat que desplegue des dels seus començaments una transformació comunista en tots els plans, des de la producció d’aliments fins a la manera de menjar-los, passant per la forma en què ens desplacem, on vivim, com aprenem, viatgem, llegim, la manera en què ens entreguem a l’oci, estimem i odiem, discutim i decidim el nostre futur, etc. Aquest procés no substitueix, sinó que acompanya i reforça la destrucció (necessàriament violenta) de l’Estat i de les institucions polítiques que sostenen la mercaderia i l’explotació salarial. Aquesta transformació, que es donarà a escala planetària, s’estendrà sens dubte al llarg de generacions, però no dependrà del fet que s’hagen creat prèviament les bases d’una societat futura, destinada a realitzar-se únicament després d’una fase més o menys llarga de “transició”. Aquesta transformació no seria una mera conseqüència de la conquesta (o la demolició) del poder polític, que posteriorment donaria pas a un trastorn social. […] Per a dir-ho positivament: no es tracta solament de fer, sinó de ser la revolució.”
Autora: Vàries autores
Idioma: Castellà
Pàgines: 111